Maquinari TIC

Les pissarres digitals (interactives), les tauletes tàctils, els projectors, els ordinadors portàtils, les càmeres fotogràfiques o de vídeo, els mòbils, etc., formen ja part de les aules, encara que en algunes més que en altres. Tots aquests aparells electrònics configuren el "Maquinari TIC".

Fa uns anys, quan jo era alumna, sols hi havia pissarres verdes de clarió i alguns ordinadors a l'aula d'informàtica, i l'aprenentatge era mitjançant els llibres i les anotacions i exercicis que fèiem a la llibreta. Es tractava, doncs, d'un aprenentatge centrat en el professor, en el qual l'alumne hi participava però més bé escoltant i responent a les preguntes plantejades pel professor. Aquest paper de l'alumne ha de canviar necessàriament si volem fer ús de tot el maquinari TIC que disposem, ja que no té cap sentit, des del meu punt de vista, dir que estem innovant perquè estem utilitzant aquests aparells tecnològics, quan la metodologia continua sent la mateixa que quan jo era alumna.

Per tant, un ús efectiu del maquinari TIC que he citat suposa al mateix temps un canvi en la metodologia i en el procés d'ensenyança-aprenentatge, en el qual siga l'alumne el centre d'aquest procés i tinga diferents oportunitats per a construir el seu coneixement fent ús alhora de les TIC. Es tracta per tant d'ensenyar continguts de manera que siguen els alumnes els que els descobreixen, els que els analitzen i els que els expliquen a la resta de companys, de manera que es treballe cooperativament i col·laborativament. D'aquesta manera els alumnes no sols memoritzen aquells continguts que requereixen memorització, sinó que aprenen també a treballar per equips i a aplicar tot el que han aprés i saber com poder aprendre'n més. Pel que fa al professor, la seua tasca consisteix a guiar als alumnes en aquest procés i supervisar tot allò que van fent, intervenint això si per tal d'aclarir o corregir allò que l'alumne no sap fer per si mateix. I és gràcies al maquinari TIC, sobretot a les pissarres digitals interactives, ordinadors o tauletes, que aquest aprenentatge resulta més fàcil de portar a terme, ja que permet:

• Realitzar i corregir activitats.
• Explicar nous continguts mitjançant vídeos o presentacions.
• Buscar informació sobre un tema en concret i que siga l'alumne el que l'explique.
• Mantenir converses amb persones d'altres països.
• Fer exposicions per part de l'alumne.
• L'accés a jocs, webquests, caceries del tresor, blogs, etc.

No obstant això, cal tindre sempre en compte el tipus d'alumnat i del centre, és a dir, no tots els alumnes poden tenir accés a Internet des de casa o fer ús d'un ordinador o d'una tauleta, o fins i tot el centre pot no disposar de pissarres digitals o tauletes, però si d'ordinadors, amb la qual cosa sempre és cert que el professor ha d'intentar fer ús d'aquesta metodologia i de les TIC amb els recursos existents. Considere que a poc a poc les escoles disposaran de més aparells tecnològics, de manera que almenys a classe els alumnes poden treballar fent ús de les TIC i utilitzar llapis, llibre i llibreta a casa. Es tracta de trobar una oportunitat, preferiblement dins de la classe, per fer-ne ús.