Com ja vaig comentar en l'entrada anterior, utilitzar les TIC, és a dir, fer ús de la pissarra digital, de les tauletes tàctils o d'ordinadors, per se no significa que estem innovant en el procés d'ensenyança-aprenentatge, sinó que cal canviar la tradicional metodologia vertical o conductista per una altra horitzontal o constructivista. Sols aquest tipus de metodologia permetrà que els alumnes tinguen les oportunitats necessàries per a adquirir i millorar les competències que estableix la LOMCE, sobretot pel que fa a la competència digital i a la lingüística (aquesta última es la que està més directament relacionada amb la meua especialitat que són les llengües estrangeres). No obstant això, per poder organitzar i portar a terme una bona experiència TIC en l'assignatura d'anglès o d'alemany, considere que necessite ser competent almenys en les següents competències digitals segons el model TPACK:
- Coneixement Disciplinari, és a dir, tots els coneixements relacionats amb l'anglès o l'alemany com a llengües estrangeres.
- Coneixement Pedagògic, referit a la metodologia constructivista, el treball cooperatiu, l'organització de l'aula i la planificació curricular.
- Coneixement Pedagògic-Disciplinari, per tal de desenvolupar millores en les pràctiques docents.
- Coneixement Tecnològic-Disciplinari, és a dir, saber fer ús de la tecnologia per crear nous escenaris d'aprenentatge per a continguts determinats.
- Coneixement Tecnològic-Pedagògic, és a dir, saber utilitzar diferents programaris canviant així la manera en què ensenye.
- Coneixement Tecnològic-Pedagògic-Disciplinari, per tal d'integrar la tecnologia en l'ensenyança de l'alemany o l'anglès.
Fins ara, he intentat sempre fer ús de les TIC a les classes canviant i adaptant la metodologia, de manera que em considere bastant competent a nivell disciplinari, pedagògic i tecnològic-pedagògic, però sé que he de continuar millorant en les altres competències, ja que encara no he creat nous escenaris d'aprenentatge i per tant no he integrat correctament la tecnologia en l'ensenyança de les llengües estrangeres.
Pel que fa a l'organització de l'aula, ja he tingut doncs l'oportunitat d'organitzar-la segons el tipus d'activitat que he portat a terme a classe. Però generalment la disposició de les aules en les quals done classe té forma de ferradura. És cert que aquesta distribució és possible perquè el nombre d'alumnes no és elevat, ja que si a classe hi haguera 30 alumnes, no podria organitzar-la d'aquesta manera. Considere que la disposició de l'aula afavoreix moltíssim la interacció i l'expressió oral, però també cal dir que si el nombre d'alumnes a classe no es redueix, és bastant difícil aconseguir que els alumnes puguen seure d'aquesta manera i no com fins ara que és per parelles en fileres paral·leles a la taula del professor, tots mirant cap a la pissarra. No obstant això, sempre que siga possible recomane la distribució en forma de ferradura, excepte quan els alumnes han de treballar en grups. En aquest cas, és millor que hi haja 4 taules juntes i que els alumnes puguen seure al voltant de les taules en cercle.
De totes les experiències educatives que he consultat m'agradaria recomanar el projecte de la Viquilletra, perquè em sembla molt interessant, ja que avui en dia els alumnes no tenen massa interés per llegir i menys si saben que després han de fer el típic resum o una prova de comprensió lectora. Amb aquest projecte, els alumnes tenen la possibilitat de llegir per plaer i de demostrar que han llegit el llibre d'una manera molt més creativa i innovadora. Les activitats que es despleguen d'ella són tantes que sincerament no sabria quina més afegir. Ací teniu el vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada