Experiències TIC a l'aula

Com ja vaig comentar en l'entrada anterior, utilitzar les TIC, és a dir, fer ús de la pissarra digital, de les tauletes tàctils o d'ordinadors, per se no significa que estem innovant en el procés d'ensenyança-aprenentatge, sinó que cal canviar la tradicional metodologia vertical o conductista per una altra horitzontal o constructivista. Sols aquest tipus de metodologia permetrà que els alumnes tinguen les oportunitats necessàries per a adquirir i millorar les competències que estableix la LOMCE, sobretot pel que fa a la competència digital i a la lingüística (aquesta última es la que està més directament relacionada amb la meua especialitat que són les llengües estrangeres). No obstant això, per poder organitzar i portar a terme una bona experiència TIC en l'assignatura d'anglès o d'alemany, considere que necessite ser competent almenys en les següents competències digitals segons el model TPACK:

• Coneixement Disciplinari, és a dir, tots els coneixements relacionats amb l'anglès o l'alemany com a llengües estrangeres.
• Coneixement Pedagògic, referit a la metodologia constructivista, el treball cooperatiu, l'organització de l'aula i la planificació curricular.
• Coneixement Pedagògic-Disciplinari, per tal de desenvolupar millores en les pràctiques docents.
• Coneixement Tecnològic-Disciplinari, és a dir, saber fer ús de la tecnologia per crear nous escenaris d'aprenentatge per a continguts determinats.
• Coneixement Tecnològic-Pedagògic, és a dir, saber utilitzar diferents programaris canviant així la manera en què ensenye.
• Coneixement Tecnològic-Pedagògic-Disciplinari, per tal d'integrar la tecnologia en l'ensenyança de l'alemany o l'anglès.

Fins ara, he intentat sempre fer ús de les TIC a les classes canviant i adaptant la metodologia, de manera que em considere bastant competent a nivell disciplinari, pedagògic i tecnològic-pedagògic, però sé que he de continuar millorant en les altres competències, ja que encara no he creat nous escenaris d'aprenentatge i per tant no he integrat correctament la tecnologia en l'ensenyança de les llengües estrangeres.

Pel que fa a l'organització de l'aula, ja he tingut doncs l'oportunitat d'organitzar-la segons el tipus d'activitat que he portat a terme a classe. Però generalment la disposició de les aules en les quals done classe té forma de ferradura. És cert que aquesta distribució és possible perquè el nombre d'alumnes no és elevat, ja que si a classe hi haguera 30 alumnes, no podria organitzar-la d'aquesta manera. Considere que la disposició de l'aula afavoreix moltíssim la interacció i l'expressió oral, però també cal dir que si el nombre d'alumnes a classe no es redueix, és bastant difícil aconseguir que els alumnes puguen seure d'aquesta manera i no com fins ara que és per parelles en fileres paral·leles a la taula del professor, tots mirant cap a la pissarra. No obstant això, sempre que siga possible recomane la distribució en forma de ferradura, excepte quan els alumnes han de treballar en grups. En aquest cas, és millor que hi haja 4 taules juntes i que els alumnes puguen seure al voltant de les taules en cercle.

De totes les experiències educatives que he consultat m'agradaria recomanar el projecte de la Viquilletra, perquè em sembla molt interessant, ja que avui en dia els alumnes no tenen massa interés per llegir i menys si saben que després han de fer el típic resum o una prova de comprensió lectora. Amb aquest projecte, els alumnes tenen la possibilitat de llegir per plaer i de demostrar que han llegit el llibre d'una manera molt més creativa i innovadora. Les activitats que es despleguen d'ella són tantes que sincerament no sabria quina més afegir. Ací teniu el vídeo:

Maquinari TIC

Les pissarres digitals (interactives), les tauletes tàctils, els projectors, els ordinadors portàtils, les càmeres fotogràfiques o de vídeo, els mòbils, etc., formen ja part de les aules, encara que en algunes més que en altres. Tots aquests aparells electrònics configuren el "Maquinari TIC".

Fa uns anys, quan jo era alumna, sols hi havia pissarres verdes de clarió i alguns ordinadors a l'aula d'informàtica, i l'aprenentatge era mitjançant els llibres i les anotacions i exercicis que fèiem a la llibreta. Es tractava, doncs, d'un aprenentatge centrat en el professor, en el qual l'alumne hi participava però més bé escoltant i responent a les preguntes plantejades pel professor. Aquest paper de l'alumne ha de canviar necessàriament si volem fer ús de tot el maquinari TIC que disposem, ja que no té cap sentit, des del meu punt de vista, dir que estem innovant perquè estem utilitzant aquests aparells tecnològics, quan la metodologia continua sent la mateixa que quan jo era alumna.

Per tant, un ús efectiu del maquinari TIC que he citat suposa al mateix temps un canvi en la metodologia i en el procés d'ensenyança-aprenentatge, en el qual siga l'alumne el centre d'aquest procés i tinga diferents oportunitats per a construir el seu coneixement fent ús alhora de les TIC. Es tracta per tant d'ensenyar continguts de manera que siguen els alumnes els que els descobreixen, els que els analitzen i els que els expliquen a la resta de companys, de manera que es treballe cooperativament i col·laborativament. D'aquesta manera els alumnes no sols memoritzen aquells continguts que requereixen memorització, sinó que aprenen també a treballar per equips i a aplicar tot el que han aprés i saber com poder aprendre'n més. Pel que fa al professor, la seua tasca consisteix a guiar als alumnes en aquest procés i supervisar tot allò que van fent, intervenint això si per tal d'aclarir o corregir allò que l'alumne no sap fer per si mateix. I és gràcies al maquinari TIC, sobretot a les pissarres digitals interactives, ordinadors o tauletes, que aquest aprenentatge resulta més fàcil de portar a terme, ja que permet:

• Realitzar i corregir activitats.
• Explicar nous continguts mitjançant vídeos o presentacions.
• Buscar informació sobre un tema en concret i que siga l'alumne el que l'explique.
• Mantenir converses amb persones d'altres països.
• Fer exposicions per part de l'alumne.
• L'accés a jocs, webquests, caceries del tresor, blogs, etc.

No obstant això, cal tindre sempre en compte el tipus d'alumnat i del centre, és a dir, no tots els alumnes poden tenir accés a Internet des de casa o fer ús d'un ordinador o d'una tauleta, o fins i tot el centre pot no disposar de pissarres digitals o tauletes, però si d'ordinadors, amb la qual cosa sempre és cert que el professor ha d'intentar fer ús d'aquesta metodologia i de les TIC amb els recursos existents. Considere que a poc a poc les escoles disposaran de més aparells tecnològics, de manera que almenys a classe els alumnes poden treballar fent ús de les TIC i utilitzar llapis, llibre i llibreta a casa. Es tracta de trobar una oportunitat, preferiblement dins de la classe, per fer-ne ús.